En motiu de la Setmana de l’Alzheimer 2021, us volem mostrar i recordar el text que la Pilar, exmembre de la junta i voluntària de la nostra associació va escriure per a l’acte de presentació del llibre de Pere Martí L’àvia que perdia les paraules, un projecte que va dur a terme l’escriptor amb la col·laboració de la nostra associació. El llibre el podeu seguir comprant a la seu de Llambrusca!

Moltes gràcies, Pilar, per la teva feina i les teves paraules!

Molt bona tarda a tothom!

Sóc aquí en nom de Llambrusca, entitat de la qual vaig formar part activa durant divuit anys, concretament des del seu inici, l’abril del 2002, fins a l’any passat.

Aquesta associació va néixer com a delegació a l’Alt Penedès de l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB). L’entitat, però, va anar creixent i l’any 2006 es va independitzar de la seu barcelonina i va passar a funcionar de manera autònoma prenent el nom de Llambrusca-Alzheimer Penedès.

Llambrusca és una entitat sense ànim de lucre i d’iniciativa social que té com a missió millorar, mitjançant una atenció especialitzada, la qualitat de vida de les persones amb la malaltia d’Alzheimer o d’altres demències i dels seus familiars i cuidadors. 

Em remuntaré a l’any 2008, quan amb les companyes de Junta pensàvem què podríem fer de cara al Dia Mundial de l’Alzheimer, que és el 21 de setembre. Com que l’any anterior, el 2007, havia anat molt bé l’acte festiu que vam preparar a la plaça de la Vila, vam decidir que volíem repetir-lo. I així va ser.

Havíem de buscar algú que fes el parlament, i aquesta tasca no és gens fàcil. Evidentment, vam pensar en persones conegudes a qui se’ls pogués fer aquest encàrrec. Va sorgir el nom de Pere Martí, qui ja col·laborava amb l’associació fent ressenyes de llibres. Totes ho vam tenir molt clar, perquè és una persona que domina l’oratòria com ningú. L’encàrrec va ser fàcil, ja que ell de seguida ens va dir que sí. I també li vam posar fàcil, perquè li vam dir que el podia fer en el format que cregués millor, i així ho va fer: ens va sorprendre amb un conte, amb una obra literària que parlava de l’Alzheimer.

Hem hagut d’esperar massa anys, dotze!, fins a veure’l publicat gràcies a la Fundació El Solà de la Fatarella.

No parlaré del llibre, l’August ho farà detalladament, ni de la malaltia, perquè l’Àngels n’és una experta, però sí que vull  fer referència a la pèrdua de paraules de la Sofia, l’àvia, la protagonista del llibre. Us explicaré per què:

Recordo quan la Teresa, la meva mare, va començar a perdre les paraules. Assenyalava les persones i deia: “Mira aquell o aquella”; assenyalava les coses i deia: “Mira allò”. No li sortien les paraules més fàcils. Era un clar símptoma que alguna cosa no anava bé. Ella, que havia sigut botiguera, que tenia una perfumeria-merceria a Sant Quintí i que sempre havia parlat amb tothom, començava a perdre algunes paraules i els noms de les persones. L’últim nom que va perdre va ser el de la seva única neta: la Laia. Mira per on, el mateix nom de la neta de la Sofia!

Aquest és un record per a totes les persones que han patit o pateixen Alzheimer. I també per a tothom qui els fa costat, com els familiars, els amics, els cuidadors i les associacions com Llambrusca, un equip humà format per voluntaris i professionals que es lliuren en cos i ànima per ajudar a fer més fàcil el dia a dia de tothom qui té aquesta maleïda malaltia.

Pere, en nom de Llambrusca, moltes gràcies per haver fet aquest llibre, perquè ajudarà a entendre millor l’Alzheimer tant als petits com als grans, i sobretot a veure la importància que tenen les paraules com a tret diferencial dels humans envers altres espècies. Gràcies!